9. Tecnologies sostenibles

Tecnologies sostenibles

10. Conclusions

Pens que les noves tecnologies tenen tant una part bona con una dolenta, les avantatges són increibles, han ajudat a innovar i millorar tècniques, però les desavantatges també influeixen molt en la nostra vida, la contaminació es fa present cada dia  i em de tenir en compte tot aixó. Hem de cuidar el nostre planeta.

8. Impacte ambiental de la tecnologia

Impacte ambiental de la tecnologia

Des de la Revolució Industrial, i sobretot al segle XX i fins al dia d'avui, els avenços tecnològics s'han succeït amb molta rapidesa, i l'home no ha sabut compatibilitzar el seu benestar amb la conservació del medi ambient i la distribució de la riquesa de manera justa. La rapidesa dels avenços tecnològics i les necessitats que tenim els homes d'ells han causat 3 greus problemes : - Contaminació . Aparició en el medi ambient d' elements perjudicials per als organismes vius en una quantitat que depassa la capacitat natural de reducció i absorció d'aquests elements. - Esgotament dels recursos energètics i de les matèries primeres a causa de la utilització intensa de fonts primàries i esgotables. - Desigualtats socials entre regions i països.

7. Efectes socials de la tecnologia

Efectes socials de la tecnologia

Els avanços tecnològics han canviat dramàticament la manera en que la gent es comunica. La gent té més formes de comunicar-se que mai abans, molts dels quals operen a altes velocitat i encara faciliten comunicacions instantànies entre múltiples persones. Les opcions, accessibilitat i inassequibilitat de la tecnologia de la comunicació ha canviat naturalment els hàbits i estils socials. Molts es preocupen de que encara que la quantitat de comunicació hagi augmentat, la qualitat pot estar decreixent.

6. L'impacte de la tecnologia

L'impacte de la tecnologia

La unió de la informàtica amb la robòtica permet pensar en una societat en la qual la producció de riquesa no estarà necessàriament vinculada al treball i l'esforç humà, atès que hi haurà fàbriques produint una multitud de béns amb la sola presència d'un supervisor encarregat de la planificació i el manteniment. L'ampli marc de possibilitats que les noves tecnologies ofereixen aquesta limitat pel factor humà. Però la velocitat d'assimilació de la nova tecnologia no està limitada pel cost o la dificultat d'adquirir els equips, sinó per l'aparent complexitat que suposa el seu ús. La major dificultat està en l'aspecte psicològic, en les actituds davant les noves màquines i la fòbia d'algunes persones a la informàtica. Sempre que es produeix un canvi tecnològic sorgeix una crisi de reconversió laboral. Per exemple quan l'aparició de l'automòbil va produir manifestacions de carreters que veien perillar els seus llocs de treball, quan en realitat era que hi havia una gran necessitat de mecànics, xofers, venedors de gasolina, venedors de recanvis, fabricants d'automòbils, etc.


més informació

5. Invents transcendentals en la resolució de problemes de la humanitat

Invents transcendentals en la resolució de problemes de la humanitat

Al llarg dels segles ha hagut invents i descobriments que transformaren el món. Nosaltres veurem alguns dels mes importants:

El alfabet : Abans que l'alfabet començàs a utilitzar-se, per guardar informació escrita, s'utilitzava un complex sistema de símbols pictogràfics.

Paper : Cai Lun , de la dinastia Ho- di , va descobrir que amb l'escorça de la morera , cànem, draps i xarxes de pesca es podia produir una polpa amb la qual crear fulls per escriure.

Brúixola : Es va descobrir que eren usades per les antigues civilitzacions xinesa i grega i està àmpliament estesa la idea que els àrabs van portar el concepte de la brúixola a Europa al segle X.

Impremta : Johannes Gutenberg, un ferrer alemany, va inventar la impremta a finals dels anys trenta del segle XV. Usant blocs de metall , va crear una màquina tipogràfica mòbil per reproduir textos i el primer que va imprimir va ser la Bíblia.

més informació

2.La Revolució Industrial i la industrialització

  

La Revolució Industrial i la industrialització

La revolució industrial és un conjunt de canvis econòmics, socials i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes que configuraren el món contemporani.


La primera Revolució Industrial fou un procés gradual que tingué com a primer escenari la Gran Bretanya de finals del segle XVIII Aquesta revolució representà el model clàssic de transformació d'una societat agrària en una d'urbana i industrial.
Les causes que feren de la Gran Bretanya el bressol de la Revolució Industrial són múltiples i reflecteixen, per una banda, una sèrie de fenòmens comuns en l'economia europea del 1700 i, per l'altra, la particular evolució econòmica, social i política com a conseqüència de les revolucions angleses del segle XVII.

I és que a Anglaterra hi actuaren de forma combinada un seguit de factors molt diversos: una força naval superior a la resta d'estats marítims, l'establiment d'un imperi colonial que li donà el control del comerç mundial, el capital necessari per dur a terme investigacions científiques i tècniques, el mateix comerç exterior, que li permeté acumular cada vegada més recursos, un sistema bancari desenvolupat, una gran llibertat comercial interior, una situació geogràfica que la deixà fora dels conflictes continentals, la desaparició de costums feudals en el seu sistema social, la doctrina de la igualtat davant la llei, la consolidació dels valors de llibertat civil i religiosa i una aristocràcia dominant que s'adaptà als canvis de les noves condicions econòmiques.

La línea de producción en una fábrica automovilística Ford en Michigan

Més informació

4.La tecnologia des de 1915 fins als nostres dies

La tecnologia des de 1915 fins als nostres dies

Dècada del 10 

La revolució del transport ha estat l'event històric de major rellevància del s. XX. L' automòbil va ser creat al 1886 per l' enginyer Karl Benz, però al principi no va servir per res. Era un artefacte costós tant en armat com en combustible, lent i generava pànic entre els vianants. Més tard, Henry Ford va lograr crear un producte destinat a les masses i millorar la tecnologia del automòbil. Des de el seu llançament 1908 fins 1927 es fabricaren unes 15 milions d' unitats, en aquesta etapa es varen presentar millores com el volant a l' esquerra. Durant aquesta època també es varen inventar els crucigrames, la cremallera, la tostadora...

Dècada del 20 

 En 1923 es va crear el primer iconoscopi, el primer aparell amb la capacitat de reproduir imatges i captar-les, és a dir, el televisor. 

Dècada del 30 

Durant aquest època es van inventar productes com la cinta adhesiva, el joc de taula Monopoly, els deflectors, la fotocopiadora, la llauna de cervesa...

 Dècada del 40 

 Varen crear-se els següents invents:
El velcro

3.La segona revolució industrial

 La segona revolució industrial

La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant peu a l'era de la màquina.

 Els avenços industrials van plantejar nous problemes: el repartiment del món, amb la fita de repartir-se els mercats, les fonts de primeres matèries i les zones d'inversió de capitals. Aquesta cursa per la conquesta i el domini del món van donar pas al primer gran conflicte bèl·lic del segle XX, la Primera Guerra Mundial.

Per altra banda, els avenços mèdics i sanitaris van fer que la població europea es dupliqués al llarg del segle (de 200 a 400 milions d'habitants). Però, sobretot, va sorgir una nova civilització urbana i industrial: les ciutats creixien, alhora que apareixia una nova classe mitjana, formada per comerciants, funcionaris professionals i treballadors dels sectors de serveis (bancs, finances, transports, oficines). L'estructura urbana adquiria un nou aspecte gràcies als tramvies, als ferrocarrils subterranis i als grans edificis.
El treball al camp va deixar de ser l'activitat econòmica primordial dels éssers humans europeus. El treball es va especialitzar i es va mecanitzar, i molts pagesos van iniciar l'èxode del camp a la ciutat, Amèrica o altres continents. L'agricultura es va internacionalitzar; i la generalització dels intercanvis i de l'explotació de noves àrees del món va permetre més recursos i una baixada generalitzada dels preus. Els canvis demogràfics i agrícoles van ser la causa, al mateix temps que en patien també les conseqüències, de les transformacions en els sectors industrials i en el tipus de capitalisme.

Més informació