dijous, 14 d’abril del 2016

4.La tecnologia des de 1915 fins als nostres dies



La tecnologia des de 1915 fins als nostres dies


Dècada del 10 

La revolució del transport ha estat l'event històric de major rellevància del s. XX. L' automòbil va ser creat al 1886 per l' enginyer Karl Benz, però al principi no va servir per res. Era un artefacte costós tant en armat com en combustible, lent i generava pànic entre els vianants. Més tard, Henry Ford va lograr crear un producte destinat a les masses i millorar la tecnologia del automòbil. Des de el seu llançament 1908 fins 1927 es fabricaren unes 15 milions d' unitats, en aquesta etapa es varen presentar millores com el volant a l' esquerra. Durant aquesta època també es varen inventar els crucigrames, la cremallera, la tostadora...
Dècada del 20 

 En 1923 es va crear el primer iconoscopi, el primer aparell amb la capacitat de reproduir imatges i captar-les, és a dir, el televisor. 

Dècada del 30 

Durant aquest època es van inventar productes com la cinta adhesiva, el joc de taula Monopoly, els deflectors, la fotocopiadora, la llauna de cervesa...

 Dècada del 40
 
 Varen crear-se els següents invents:
El velcro












3.La segona revolució industrial





 La segona revolució industrial



La segona revolució industrial correspon a l'època entre el 1873 i 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finançament, la indústria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant peu a l'era de la màquina.

 Els avenços industrials van plantejar nous problemes: el repartiment del món, amb la fita de repartir-se els mercats, les fonts de primeres matèries i les zones d'inversió de capitals. Aquesta cursa per la conquesta i el domini del món van donar pas al primer gran conflicte bèl·lic del segle XX, la Primera Guerra Mundial.

Per altra banda, els avenços mèdics i sanitaris van fer que la població europea es dupliqués al llarg del segle (de 200 a 400 milions d'habitants). Però, sobretot, va sorgir una nova civilització urbana i industrial: les ciutats creixien, alhora que apareixia una nova classe mitjana, formada per comerciants, funcionaris professionals i treballadors dels sectors de serveis (bancs, finances, transports, oficines). L'estructura urbana adquiria un nou aspecte gràcies als tramvies, als ferrocarrils subterranis i als grans edificis.
El treball al camp va deixar de ser l'activitat econòmica primordial dels éssers humans europeus. El treball es va especialitzar i es va mecanitzar, i molts pagesos van iniciar l'èxode del camp a la ciutat, Amèrica o altres continents. L'agricultura es va internacionalitzar; i la generalització dels intercanvis i de l'explotació de noves àrees del món va permetre més recursos i una baixada generalitzada dels preus. Els canvis demogràfics i agrícoles van ser la causa, al mateix temps que en patien també les conseqüències, de les transformacions en els sectors industrials i en el tipus de capitalisme.